Title Image

Juny 2014

S’ha alliberat la primera marca del Great Tuna Race de Garraf

La segona Tonyina marcada amb dispositiu electrònic en el Great Tuna Race de Garraf ha deixat anar la marca molt abans del previst, a l’oest de Mallorca, tot i estar programada per alliberar-se automàticament en 300 dies. Poques Tonyines assoleixen portar la marca tot el temps programat, el motiu d’aquesta circumstancia pot ser tècnic o mecànic, en ocasions pot ser que un defecte en el software provoca un alliberament espontani abans de la data prevista o la gran velocitat d’aquesta animals pot fer que es desprengui del seu cos.

La marca es va col·locar a bord de l’Style el segon dia i la tonyina feia vora 200Kg de pes. Malauradament, no ens podrà proporcionar tanta informació com ens hauria agradat, però de ben segur que aportarà pistes per entendre millor aquest magnífic peix; ara els científics faran els anàlisis pertinents de la informació enregistrada. L’altre marca de Garraf segueix al seu lloc, i esperem que aguanti encara força setmanes.

El Great Tuna race s’acosta a la segona cita del 2014; Llançà ens espera a finals d’agost, amb dues marques electròniques, més participants que mai, i moltes ganes de passar uns magnífics dies de pesca.

0

Segons un estudi del CSIC la Posidònia continua en regressió

La planta mes important del nostre litoral, la Posidònia,  segueix retrocedint, males noticies per a nosaltres els pescadors, la major part dels nostres peixos que pesquem es reprodueixen, neixen, creixen i s’alimenten a les praderies de posidònia. La reducció avança a un ritme brutal d’un 7% anyal.

Les causes son diverses:

  • 67% impacte de l’activitat humana,
  • 30% eutrofització de l’aigua, (l’excés de nutrients en l’aigua fruit dels abocaments) que ofega amb algues el creixement de la posidònia que recordem es una planta no una alga.
  • 3% a causes múltiples.

Els socis de la nostra associació hem de ser exemple de comportament i mai llençar l’ancora sobre praderies de posidònia. Cal que ens avancem a les mesures que de moment no prenen les administracions.
Cal recordar que la direcció General de Pesca segueix autoritzant l’arrossegament amb el rastrell de cadenes en fons a partir de 12 metres.
Així com demanar a l’administració que es prenguin mesures definitives per evitar el deteriorament i procurar les mesures per invertir el procés.

La ‘Posidonia oceanica’ lleva medio siglo retrocediendo en el Mediterráneo, según el CSIC

  • Se estima hasta un 38% de reducción de extensión desde los años 60
  • Es un estudio del CSIC publicado en la revista Biological Conservation
  • Los investigadores instan a tomar medidas de gestión y conservación de la Posidonia

La Posidonia oceanica, una hierba submarina endémica del Mediterráneo, lleva retrocediendo en cuanto a extensión desde la segunda mitad del siglo XX -que es desde cuando existen registros-, según una investigación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
El estudio, publicado en la revista Biological Conservation, pone de manifiesto que la extensión de la Posidonia podría haberse reducido entre un 13% y un 38% desde los años 60 y que las áreas restantes habrían reducido su densidad en un 50% en los últimos 20 años, según ha informado el CSIC en una nota.
“La Posidonia oceanica, angiosperma marina endémica del Mediterráneo, forma el ecosistema costero dominante en este mar, y proporciona importantes servicios ecosistémicos: las praderas son sumideros de carbono, estabilizan el sedimento, evitan la erosión costera e incrementan la biodiversidad y recursos vivos”, señala la investigadora del CSIC Núria Marbà, del Institut Mediterrani d’Estudis Avançats.

Una planta vulnerable

Marbà añade que las praderas de Posidonia oceanica son “ecosistemas milenarios, crecen muy lentamente y son muy vulnerables al deterioro costero.
En este sentido, indica que “el rápido desarrollo en la zona costera mediterránea a partir de la segunda mitad del siglo XX puede haber provocado una pérdida importante de este ecosistema clave en el Mediterráneo”. “Debido a la disminución de las praderas, la cantidad de CO2 que este ecosistema captura actualmente probablemente es entre el 62% y el 87% del que secuestraba antes de 1960”, indica Marbà. Globalmente, el Mediterráneo ha perdido densidad de Posidonia oceanica a una tasa de casi un 7% al año.

Reducción del ‘servicio’ de la Posidonia

Los beneficios que prestan las praderas de Posidonia al ecosistema también se habrían reducido. “Estos servicios ecosistémicos, como, por ejemplo, el aumento de la calidad del agua, la protección costera, la adaptación a la subida del nivel del mar, la reducción de la acidificación del océano, también se habrían reducido un 50% durante los últimos 20 años”, añade Marbà. Las causas de esta regresión de las praderas de posidonia son diversas. “El 67% del declive de praderas se ha atribuido a impactos causados por el ser humano; el 30% se debe a eutrofización (aumento excesivo de algas) costera; y el 39%, a presiones múltiples”, señala la científica. La investigadora manifiesta que este trabajo ha evaluado el estado (estable, en expansión o en regresión) generalizado de las praderas de Posidonia oceanica en el Mediterráneo desde que existen medidas (1842) de extensión, cobertura y densidad de biomasa.
Así, han obtenido datos de 519 praderas, el 97% de ellas en la costa europea del Mediterráneo occidental. Los autores del estudio instan en sus conclusiones a “implementar medidas de gestión y conservación para mitigar el deterioro costero combinando acciones locales y globales”.

0

L’escalfament l’acidificació amenacen greument al Mediterrani

Barcelona. (Efe).- Las aguas del mar Mediterráneo se está calentando y acidificando a un ritmo sin precedentes por culpa de las emisiones de dióxido de carbono (CO2) a la atmósfera, lo supone ya una amenaza real para muchas especies marinas y la posibilidad de que en pocos años este mar se llene de medusas.
Éste es uno de los resultados del proyecto europeo MedSea, en el que han trabajado 110 investigadores de 12 países durante tres años y medio, y que hoy jueves ha presentado en Barcelona Patrizia Ziveri, científica del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y coordinadora del proyecto.
Ziveri ha explicado que una cuarta parte del CO2 que se emite a la atmósfera lo absorbe el mar y que el CO2, cuando se combina con el agua, produce un gas que acidifica los océanos.
Según el estudio, el mar Mediterráneo ha aumentado su temperatura en una media de 0,67 grados en los últimos 25 años, mientras que la acidez de sus aguas ha crecido un 60% desde la revolución industrial, un 10% desde 1995, y probablemente se incrementará, si no se pone remedio, en un 152% hasta final de siglo.
Esta acidificación, combinada con el calentamiento global, está teniendo unas repercusiones sin parangón que acabarán afectando a la pesca, la acuicultura y el turismo, ha advertido Ziveri.

0

Great Tuna Race Garraf

Tots el objectius assolits, 12 tonyines marcades, dues amb marca satèl·lit, deu amb convencional i l’altre objectiu que era passar-s’ho be.

El Great Tuna Race 2014 va començar el dissabte amb un bon esmorzar tot seguit de la reunió de pescadors i científics per a explicar els detalls del marcatge, decidir el canal de radio per a comunicacions i decisió del punt de pesca, seguit del repartiment de la sardina.

Amb una mica de retard les embarcacions per problemes en una d’elles va començar la primera acció del Great Tuna Race 2014, en mitja hora les embarcacions es van anar fondejant i començant a bromejar, fins a mig matí no hi va haver la primera picada, el Bluefish embarca una peça que es va marcar amb convencional ja que per qüestions de talla no es va marcar amb electrònica. La resta del dia va transcórrer amb calma fins que en el darrer minut el Yaya Maria canta una picada d’un bon exemplar que es va poder marcar amb una de les dues marques electròniques Pop-up assignades per el Great Tuna Race per Garraf.

A les nou sopar de germanor entre els participants amb una interessantíssima xerrada de la biòloga de WWF, na Gemma Quílez mostrant el recorregut de més de cent Tonyines marcades amb marca electrònica, una d’elles es va desplaçar fins a Terranova (Canadá) i altres recorreguts admirables, dades fan pensar que la major part de les Tonyines de les nostres costes no surten a l’Atlàntic tal com es pensava, per tant es una població local que segurament conduirà a modificar en el futur els sistemes de gestió d’aquesta espècie.

El diumenge es va decidir canviar el punt de pesca i va resultar un encert ja que només d’arribar ja es podien veure les Tonyines a la sonda dels participants, la zona mes amplia va permetre una major dispersió de les embarcacions i a partir d’un moment va ser un no parar, les picades es van anar succeint i en moltes ocasions dues embarcacions estaven clavades al mateix temps amb exemplars de gran talla, alguns varen trencar però es va poder marcar un exemplar de 255 centímetres, el més gran, que segurament superava els 230 quilos de pes. La jornada es concloure a les cinc de la tarda en un ambient de satisfacció general.

Cal Agrair al Club Nàutic Garraf que ens va facilitar les instal·lacions del Club i el seu personal, als socis de l’Associació Catalana per una pesca Responsable que d’una manera desinteressada han treballat intensament per que no fallés res.

Una especial distinció per el patrocinadors del Great Tuna Race, AZ Trading, White Shark, Colmic, JJ Pesca Sport, T4XI, Pescatours.

Després de l’èxit de Garraf, quedem tots amb ganes de tornar-hi, a la Great Tuna Race 2015. Mentre això arriba, ens queda la segona màniga de la GREAT TUNA RACE, al C.N. Llançà, els dies 30 i 31 d’Agost. Allà, un cop més una àmplia representació de pescadors recreatius responsables miraran de marcar el major número possible de tonyines gegants, tot passant uns magnífics dies de pesca plegats.

INFO-98_CAT

INFO-98_CAST

0