Title Image

Octubre 2014

Proposta d’Us i Gestió de l’àmbit marí del Parc Natural de Cap de Creus

El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, des de Medi Natural ha elaborat un projecte d’us i gestió per l’àmbit marí del Parc de Cap de Creus.
Per el que sembla Medi Natural ha actuat sense, com a mínim, consultar els diferents departaments de la pròpia Conselleria, ja que la Direcció General de Pesca no ha estat consultada durant el procés de elaboració i aprovació.
Cap de les organitzacions i institucions de pesca recreativa i esportiva han estat consultades tot i ser una de les més perjudicades per aquesta modificació arbitraria de les regulacions del Parc.
Els Alcaldes dels municipis de Cap de Creus rebutgen frontalment la proposta d’us i Gestió proposada per el Departament de d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Ara el document esta aprovat a expenses de les al·legacions dels afectats.
L’Associació Catalana per una Pesca responsable ja ha mantingut contactes amb la Direcció General de Pesca, les altres organitzacions de pesca recreativa de Catalunya i la pesca professional per a preparar unes negociacions prèvies a formular la oportuna al·legació.

Pesca Recreativa
En aquesta proposta l’afectació a les activitats de la pesca recreativa son molt importants i no estan en línia de aquest lema que inspira la modificació del Parc.
“L’objectiu principal d’aquest PRUG es millorar la gestió del medi marí del Parc, ordenar les activitats que s’hi desenvolupen tot compatibilitzant-les amb la conservació i afavorir el desenvolupament socioeconòmic sostenible del territori.”
 
Tot i que a l’informe d’impacte econòmic i social que complementa aquest document també s’indica que:

“La pesca recreativa, per la seva banda, és una de les activitats marítimes més practicades a les aigües del Pare Natural de Cap de Creus, constitueix un factor de dinamització del sector turístic en els municipis litorals del Pare. Juntament amb l’observació del fons marí amb tub i ulleres (snorkeling), la pesca recreativa és l’activitat nàutico-esportiva més practicada.”
 
Per tant un efecte socioeconòmic molt alt per un impacte en els recursos pesquers molt baix. De fet la principal afectació és sobre el sector de la pesca recreativa perjudicant l’efecte sòcio-econòmic i dinamitzador que diuen que es el principal del parc!!!
 
S’ha entendre que un parc natural es crea per a preservar la natura i en especial en un Parc marí els peixos, Com es pot prohibir a la pesca recreativa?

La pesca recreativa en prou feines extrau el 5% dels recursos marins en aigües del Parc Natural, però es castigada amb una llista d’espècies prohibides que son el 70% de les especies objectiu del col·lectiu amb un efecte devastador sobre el sector, però gairebé nul sobre els recursos pesquers.
Qualsevol mesura en vies de la conservació cal canalitzar-les cap a la pesca professional artesanal que ben regulada es garantia de sostenibilitat.
El sector de la pesca professional està modificant la forma d’enfocar la seva activitat i està donant exemple de gestió sostenible amb l’exemple de la cogestió del Sonso o la explotació intel·ligent de la Gamba de Palamós. Ambdós casos la gestió pesquera esta dirigida per científics que ajusten l’esforç pesquer al que realment aguanta la espècie regulada.
Segur que amb una gestió científica de la pesca que afecti als dos sectors permetrà no tan sols la conservació sinó la millora dels recursos pesquers al Parc.
Treballarem per que la gestió pesquera sigui dirigida per científics i amb dades registrades i sobre captures reals.

En aquest link podeu trobar tots els documents

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.7d5a409fbe273a69cc497c1…

0

Mostreig per ICCAT a Cambrils

Com ja fa uns anys l’Associació Catalana per una Pesca Responsable i el Club Nàutic de Cambrils organitzen una jornada de recollida de mostres vives de tonyina per a un estudi genètic que esta fent Azti per encàrrec de ICCAT. L’objectiu es de poder determinar el lloc de naixement de les tonyines que es capturen a l’Atlàntic, els dos principals llocs de naixement son el Mediterrani i El Golf de Mèxic.

0

Nou Comissari de Pesca UE

Karmenu Vella substituirà a Maria Damanakis com a comissari de Pesca de la UE

Nascut a Malta, el Sr. Vella es membre del partit Laborista de Malta i de formació te les carreres de Arquitecte, enginyer i tècnic de turisme.
Entre els seus objectius i tal com va dir ell mateix son que: la sostenibilitat serà l’objectiu de totes les àrees de la seva competència y prioritzar el creixement verd per a reforçar la competitivitat a la Unió Europea.
Per aquesta legislatura el President de la Comissió Europea ha unit dos carteres les de Pesca i Afers Marítims i Medi Ambient.
El sector de la pesca professional rep amb recel aquesta unió de carteres i el nomenament del dit comissar, res estrany ja que es un sector que rep qualsevol regulació amb fortes crítiques.

Al nou Comissari li pertocarà negociar tractats de pesca amb tercers països aliens a la UE, com Mauritània, Marroc i altres però va fer notar que les captures a realitzar han de venir recolzades amb estudis científics de sostenibilitat dels recursos i econòmics. També es va mostrar favorable a continuar amb la Reforma de la política pesquera comuna tal com esta planejada i continuar amb la prohibició dels descarts que tanta polèmica esta produint.
Respecte de la Tonyina, va comentar que fins que no hi hagin evidencies científiques de l’augment de la població no es pot pensar amb un augment de la quota, però va fer notar que hi ha algunes senyals positives en aquesta direcció. No podem oblidar que el vot de la UE dins de ICCAT es molt i molt important.
Com sempre va ignorar completament al sector de la pesca Recreativa

0

Great Tuna Race 2014 Llançà

Llançà i el Cap de Creus no han decepcionat, un altre vegada les captures han estat increibles en abundància i qualitat, 46 Tonyines i 3 tintoreres capturades i marcades per els participants de l’edició de Llançà del Great Tuna Race.

0

Pla de Desenvolupament del Litoral

Ahir el Govern va aprovar el Pla de desenvolupament del litoral on la pesca recreativa tindrà un paper molt destacat.El Pla vol posar les bases del desenvolupament de les activitats nàutiques d’esbarjoamb la pretensió de ajustar i modificar la legislació que calgui per a llençar l’economia blava a la nostra costa.Especialment reconfortant es que un projecte de la Pesca Recreativa Responsable ha format part de l’embrió de projecte de pla, aixì com que la Pesca Recreativa Responsable ha colaborat intensament amb la redacció del pla.

PLA DE DESENVOLUPAMENT DEL LITORAL

0

La pesca recreativa protesta

Aquesta es una iniciativa de la pesca recreativa en protesta per el mal tracte que rep de l’administració, la Pesca Recreativa Responsable i l’Associació Catalana per una Pesca Responsable dona ple suport a aquesta iniciativa i exhorta als socis i simpatitzants que en facin la màxima difusió per les xarxes socials, clubs de pesca, botigues de pesca, clubs nàutics, etc per afavorir l’èxit de la mateixa.
Aquesta protesta es celebrarà a les comunitats de Andalucía, Balears, Catalunya, Múrcia i València.
Podeu imprimir copies del cartell i penjar-les a llocs visibles per els pescadors recreatius, feu vídeos de la “pitada” per a inundar les xarxes amb els documents gràfics, podeu utilitzar clàxons d’embarcacions, cotxes, xiulets, etc.

a continuació podeu descarregar-vos el poster

poster-pitada

0

Andres Hermida nou Secretari General de Pesca

El Consell de ministres ha aprovat un reial decret a proposta de la Sra Ministra, nomenant en Andres Hermida nou secretari general de pesca en substitució de en Carlos Dominguez que ha estat nomenat ambaixador a Malasia.
El nou Secretari General es Llicenciat en veterinària i màster en dret Marítim i ja formava part del l’equip de la “Secretaria General del Mar” en el càrrec de “Director General de Ordenación pesquera”.

0

Zonas de Especial Protección para las Aves en aguas marinas españolas.

El Govern d’Espanya te un dèficit històric en zones marines protegides i amb aquest projecte vol donar compliment als mínims que s’exigeixen per semblar un país civilitzat, però si analitzem la protecció que s’aplica podem veure que es pura comèdia, a les àrees  establertes principalment només protegeixen als ocells marins i ni tan sols es prenen mesures per a protegir l’aliment dels mateixos que es que defineix la dimensió de les poblacions d’ocells marins. El menjar d’aquests ocells marins son els petits pelàgics, sobretot sardina i seitó, que amés es el menjar de tots els peixos del mar.
Per tant això només serà una mesura cosmètica que seguirà permeten l’abús del mar i continuar amb la sobrepesca, prova d’això que us diem es que s’allibera de protecció les zones de pesca costaneres que es on moren els ocells enredats a les xarxes i víctimes dels palangres. I es determina com una font d’alimentació d’algunes especies amb els descarts de l’arrossegament, una altre de les contradiccions científiques i dels científics.

ES0000513 Espacio marino del Baix Llobregat-Garraf

Superficie: 386,61 Km2.
Espacio marino que ocupa la práctica totalidad de la plataforma continental, desde el sur del puerto de Barcelona hasta Vilanova i La Geltrú. También abarca tramos de talud continental, descendiendo hasta los 750 m en el Clot de San Salvador. La zona presenta una productividad relativamente elevada en el contexto Mediterráneo. Se trata de un área propicia para el desarrollo de pequeños peces y constituye, por tanto, una zona marina de concentración y alimentación muy importante durante el periodo reproductor para las pardelas cenicienta (Calonectris diomedea), mediterránea (Puffinus yelkouan) y balear (Puffinus mauretanicus), así como para la gaviota de Audouin (Larus audouinii), que además se reproduce en el delta del Llobregat en números importantes. Durante el invierno, se observan densidades elevadas de gaviota cabecinegra (Larus melanocephalus) y pardelas mediterránea y balear.

ES0000514 Espacio marino de l’Empordà

Superficie: 861,73 Km2.
Espacio marino que se extiende paralelo a la costa, desde la frontera con Francia (Portbou) hasta Palamós, y abarca buena parte de la plataforma continental. Engloba dos importantes bahías, la de Roses y la de Pals, y rodea las Illes Medes y los cabos de Creus y Begur. La plataforma continental es relativamente ancha en toda la zona, a excepción de los extremos norte y sur, que coinciden con la parte más costera de dos importantes cañones submarinos: el de Creus y el de Fonera (o de Palamós), respectivamente. En las zonas más cercanas a la costa se desarrollan comunidades de posidonia (Posidonia oceanica) bien conservadas. Es una de las principales zonas de concentración de pequeños peces pelágicos en el Mediterráneo ibérico. Por esta razón, se trata de una importante área marina de alimentación para las pardelas mediterránea (Puffinus yelkouan) y balear (Puffinus mauretanicus) durante la mayor parte del año (reproducción e invernada), así como para la pardela cenicienta (Calonectris diomedea) durante el verano. Las aguas del espacio también son utilizadas por la principal población reproductora de cormorán moñudo (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) del Mediterráneo ibérico, con unas 40 parejas repartidas en el entorno costero de este espacio marino. Los cormoranes utilizan principalmente las aguas someras como zona de alimentación, en especial las de la bahía de Pals.

ES0000512 Espacio marino del Delta de l’Ebre-Illes Columbretes

Superficie: 9017,08 Km2.
Este gran espacio marino comprende la totalidad de la plataforma y parte del talud continental bajo la influencia directa del río Ebro. Se extiende paralelo a la costa, a lo largo de más de 140 km, desde el cabo de Salou al norte, hasta el entorno de las Islas Columbretes y Castellón de la Plana al sur. Los aportes sedimentarios del Ebro a lo largo del tiempo explican la presencia de una plataforma continental particularmente amplia en esta zona, que en algunos puntos se extiende hasta unos 70 km de la costa.
El «Espacio marino del Delta de l’Ebre-Illes Columbretes» engloba una de las áreas marinas de alimentación más importantes para las aves marinas en todo el Mediterráneo. En el caso de las especies más ligadas a la costa, como gaviotas y charranes, la riqueza en alimento se traduce en la presencia de importantes colonias de cría adyacentes a la zona marina, principalmente en el delta del Ebro y, en menor medida, en las Islas Columbretes. Cabe destacar entre éstas a la gaviota de Audouin (Larus audouinii), que concentra en el delta dos tercios de su población reproductora mundial. En el caso de especies con mayor capacidad de desplazamiento, como pardelas y paíños, un elevado número de individuos se desplaza a alimentarse hasta esta zona desde colonias de cría distantes, principalmente de Baleares, aunque las Islas Columbretes también albergan pequeñas poblaciones reproductoras de pardela cenicienta (Calonectris diomedea) y paíño europeo (Hydrobates pelagicus). Asimismo, la zona resulta de gran importancia para diversas especies durante el invierno –la zona representa la principal área de invernada para la gaviota cabecinegra (Larus melanocephalus) a nivel mundial– y los pasos migratorios.

0